rosa dels vents

rosa dels vents

dimecres, 16 d’abril del 2014

PRESENTACIÓ

(1)
Benvinguts, tots els qui arribeu! Esperem que el contingut del blog que presentem a continuació us resulti tan interessant de seguir com a nosaltres de fer-lo. Us trobeu en un espai en què pretenem reflexionar sobre el procés de realització d’un projecte de grup que ens motiva i estimula. Tot aprenent i gaudint, però també superant obstacles i contratemps, ens disposem a exposar les nostres opinions, valoracions i experiències sobre el grup i sobre el projecte. 




La intenció del projecte no és altra que conèixer una llengua que ens és molt propera i que es troba en una situació similar a la que s’ha trobat la llengua catalana en alguns moments de la seva història (recordem el segle XIX!). Conèixer l’occità i la seva lluita ens permetrà explorar una situació de risc lingüístic en ple segle XXI. Hem pensat que parlar d’una llengua tan propera podria ser, fins i tot, un acte de solidaritat! En aquest món on vivim hi ha múltiples llengües, algunes plenes de vida, d’altres intenten sobreviure. Nosaltres volem dedicar un trosset del nostre temps a descobrir la història que s'amaga darrera d’aquesta llengua que es troba a l'altre costat del Pirineus, a tocar de les nostres fronteres més immediates, també en indrets més llunyans (Mònaco i Itàlia) i en un petit espai de les nostres terres. Esperem que aquest blog i el nostre treball serveixin per augmentar la informació que teniu d’aquest tema i que ens ajudeu a fer-ne difusió. Gràcies!


Feliç viatge!




Cant II - Flordeneu (Canigó, Jacint Verdaguer)

_________________________________________________________________________________________

2 comentaris:

  1. Aquest projecte m’apassiona. Ja en començar el grau em va colpir molt el fet que tantes llengües desapareguin i amb elles tanta riquesa humana. Decididament, em vaig proposar fer-hi alguna cosa.
    També m’atreu moltíssim estudiar l’occità. Viu a cavall de dues llengües precioses. El francès m’enamora, de fet el vaig aprendre abans que el català i segueixo perfeccionant-lo, diuen els heràldics que el meu cognom prové de França. Del català, no cal ni parlar-ne: l’estimo!

    ResponElimina
  2. Què encertada aquesta lectura del Verdaguer!!! . Els aires d’expansió nacional que es desprenen de Canigó (sobretot en els últims cants) expliquen perquè el poema porta per subtítol Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista.
    A una banda i l'altra del Pirineu: català i occità, germans de creuada. Aquesta és la realitat històrica i actual que volem reflectir.

    ResponElimina