(1) |
Benvinguts, tots els qui arribeu! Esperem que el contingut del blog que presentem a continuació us resulti tan interessant de seguir com a nosaltres de fer-lo. Us trobeu en un espai en què pretenem reflexionar sobre el procés de realització d’un projecte de grup que ens motiva i estimula. Tot aprenent i gaudint, però també superant obstacles i contratemps, ens disposem a exposar les nostres opinions, valoracions i experiències sobre el grup i sobre el projecte.
La intenció del projecte no és altra que conèixer una llengua que ens és molt propera i que es troba en una situació similar a la que s’ha trobat la llengua catalana en alguns moments de la seva història (recordem el segle XIX!). Conèixer l’occità i la seva lluita ens permetrà explorar una situació de risc lingüístic en ple segle XXI. Hem pensat que parlar d’una llengua tan propera podria ser, fins i tot, un acte de solidaritat! En aquest món on vivim hi ha múltiples llengües, algunes plenes de vida, d’altres intenten sobreviure. Nosaltres volem dedicar un trosset del nostre temps a descobrir la història que s'amaga darrera d’aquesta llengua que es troba a l'altre costat del Pirineus, a tocar de les nostres fronteres més immediates, també en indrets més llunyans (Mònaco i Itàlia) i en un petit espai de les nostres terres. Esperem que aquest blog i el nostre treball serveixin per augmentar la informació que teniu d’aquest tema i que ens ajudeu a fer-ne difusió. Gràcies!
Feliç viatge!
Cant II - Flordeneu (Canigó, Jacint Verdaguer)
_________________________________________________________________________________________
Aquest projecte m’apassiona. Ja en començar el grau em va colpir molt el fet que tantes llengües desapareguin i amb elles tanta riquesa humana. Decididament, em vaig proposar fer-hi alguna cosa.
ResponEliminaTambé m’atreu moltíssim estudiar l’occità. Viu a cavall de dues llengües precioses. El francès m’enamora, de fet el vaig aprendre abans que el català i segueixo perfeccionant-lo, diuen els heràldics que el meu cognom prové de França. Del català, no cal ni parlar-ne: l’estimo!
Què encertada aquesta lectura del Verdaguer!!! . Els aires d’expansió nacional que es desprenen de Canigó (sobretot en els últims cants) expliquen perquè el poema porta per subtítol Llegenda pirenaica del temps de la Reconquista.
ResponEliminaA una banda i l'altra del Pirineu: català i occità, germans de creuada. Aquesta és la realitat històrica i actual que volem reflectir.