rosa dels vents

rosa dels vents

diumenge, 18 de maig de 2014

Humanització de la Xarxa (II)

Cada cop estic més convençuda que el món virtual no és més que una imatge del que existeix en el món anomenat real. Més o menys es generen el mateix tipus d’estructures i les persones solen tenir la mateix mena d’experiències. De fet, anem deixant la nostra empremta allà on anem. Hi ha qui diu que mai es poden establir bones relacions a través de la xarxa. D’altres hi hem trobat molts i bons amics, inclús els millors que tenim i que coneixem ja en persona.

Per això trobo urgent incidir amb actituds ètiques, solidàries, amables, generoses...humanes, en definitiva, en l’Internet. El món virtual ho necessita tant com l’altre ja que el formen igualment persones.


(1)

Alguns companys de curs m’han escrit privadament per agrair-me que els hagués ajudat al fòrum malgrat no ser del seu grup. M’he quedat bocabadada! Primer, per l’agraïment del bon company i després per la mentalitat tan trista que està envaint la societat. Com no ajudar-se! És el normal. 

Em sento molt orgullosa quan veig que les meves companyes del grup la Rosa dels Vents s’hi aboquen quan es tracta de donar un cop de mà als companys de classe. Sé que ho fan de tot cor, malgrat que nosaltres també anem atrafegades. Sé que els motiva que treballen per construir un món millor en el qual creuen, com jo. La xarxa si no uneix, deixa de ser una xarxa per esdevenir més aviat una reixa o una gàbia on cadascú només viu per a ell mateix. 

Lluitem perquè la xarxa sigui cada cop més xarxa!

_____________________________________________________________________________
(1) http://www.taringa.net/posts/imagenes/16262109/Animales-dispuestos-a-echar-una-mano.html#

3 comentaris:

  1. Estic d'acord amb el que dius, és normal que tinguem dificultats quan treballem a xarxa, i si trobem que hi ha algú que ens dona un cop de mà és d'agraïr. Tant és que sigui del mateix grup o d'un altre, tots som companys i humans!

    ResponElimina
  2. Comparteixo l'opinó de que la xarxa ens ha d'unir, i personalment aquesta experiència de l'assignatura me n'ha fet adonar més que mai. En realitat mai havia tingut tanta comunicació en un entorn virtual, precisament per desconfiança vers qui hi ha darrera l'altra pantalla. Però bé, sense haver pogut mirar mai als ulls a les meves companyes puc dir que hi confio plenament i això és fantàstic! Senzillament, la bona comunicació, constant, sincera i fluïda, ha fet que m'adonés que més totes plegades havíem començat una relació més enllà que la estrictament acadèmica.

    ResponElimina
  3. Estic d'acord amb el que diuen Montse i Ariadna. Quina sorpresa confiar tant en persones a les que no coneixes, només saps que hi ha una mena de valors que elles també comparteixen, però després.... De totes les dificultats en les que m'he trobat (puc donar gràcies perquè han estat tècniques i no personals o de salut) en cap m'he sentit apartada o desplaçada pel grup. Cert és que un ha de lluitar per posar-se al dia, el grup és important, però sempre amb una bona acollida. Sí, aquest grup m'ha ensenyat a ajudar i humanitzar la xarxa. Gràcies.

    ResponElimina