rosa dels vents

rosa dels vents

dijous, 19 de juny del 2014

Comiat

Si poguéssim definir aquest procés i el nostre projecte en poques paraules seria molt difícil. Durant tot el camí hem experimentat moltíssimes i variades impressions i sentiments, des de l’estrès fins a l’eufòria, de la ràbia al desànim. En general hem estat a l'alçada com a grup, com a companyes i, en algunes ocasions, com a amigues. No exemptes d’entrebancs i de diferències d’opinions, així com disponibilitats personals també particulars, sempre hem trobat un suport en el grup i un crit d’ànim que ens ha esperonat a continuar i deixar-ho tot per aquesta feina. La nostra carpeta de Cafeteria (que vam demanar al nostre consultor) demostra com hem creat un espai grupal distès i amè al marge de totes aquelles carpetes ocupades en els diferents continguts i objectius del projecte. Allí hi hem dipositat angoixes, preocupacions i alegries respecte a l’assignatura però també s’ha anat omplint de fragments de la nostra vida personal (aficions, activitats, problemes de salut, problemes familiars, sortides i vacances, etc.). La sensació de caliu ha estat constant.

Per altra banda ha estat difícil combinar aquesta assignatura amb d’altres però, tal com ha comentat alguna de nosaltres en algun moment, també ens ha generat una mena d’addicció a continuar avançant, a connectar-nos, a proposar i a debatre. Aquest projecte ha estat una prova personal constant respecte a la tècnica i també a la capacitat d’adaptació. Hem fet un important exercici d’autocrítica i hem après a elevar els objectius del grup per sobre de qualsevol altre. Tot plegat, una experiència molt rica per a tots els membres del grup, un gran aprenentatge humà i per suposat la confirmació que continuem estimant la llengua.

Diuen que les situacions extremes uneixen les persones, diríem que en el nostre cas les TIC han assolit el nivell de situació extrema, ens ha fet alterar els nervis, sentir-nos aclaparades, i a la vegada motivades, la feina frenètica, els problemes tècnics, els daltabaixos personals, tot aquest cúmul de coses en certa manera ens ha unit, som un equip. El més important de tot és que ens sentim orgulloses les unes de les altres i és increïble el nostre grau de confiança sense conèixer-nos personalment. El record d’aquesta etapa serà inoblidable.

Tanmateix, després de les valoracions dels nostres companys i de les nostres pròpies als seus treballs, ens hem adonat que sempre hi ha quelcom a corregir, petits detalls que s’escapen, és sabut que quatre ulls veuen més que dos, en el nostre cas n’hi ha uns quants més que ens han fet prendre consciència d'algunes coses a corregir, i està clar que no deixem la feina inacabada, dels errors se n’aprèn i de ben segur que nosaltres n’hem après molt! Per això hem afegit entrades que faltaven al blog, hem fet canvis a la wiki, hem corregit formats, errors ortogràfics, etc. i tot el que ha estat a la nostra mà fer abans d’acabar l’assignatura. No hi ha res com deixar la feina ben acabada, sempre ha estat el nostre propòsit, i el tarannà del grup és filar prim, costi el que costi, tant de bo sempre hi hagués una actitud tan bona arreu de tots els àmbits. Estudiar les TIC del grau de Llengua i Literatura Catalanes a la UOC ha estat un del millors reptes que hem aconseguit.


 Canço original: Tens un amic (Gossos, del album "La marató de TV3-2006)

dimarts, 17 de juny del 2014

Avís a futurs navegants

(1)
Una de les primeres sensacions que envaeixen l’estudiant novell de CTIC del Grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC és un desconcert general amb un gran estrès que, de vegades pot arribar a paralitzar o a bloquejar. No sap què s’espera d’ell, es troba davant una allau de feina de la qual no sap ni per on començar. Moltíssimes instruccions sol·liciten la seva atenció urgent i, àdhuc, de vegades hi ha contradiccions internes entre elles. Aleshores una de les primeres competències que cal adquirir és la de mantenir la calma, el cap fred i la confiança en ell mateix, en el consultor i en els companys. Molts més estudiants han superat abans que ell l’assignatura i no eren éssers supranormals ni amb poders d’ubiqüitat. Cal centrar-se, primer de tot, en els missatges del consultor i tenir una gran humilitat i laboriositat. No deixar de treballar malgrat, al principi, no es vegin els resultats de tantes hores esmerçades. Preguntar tot el que no s’entengui, principalment al fòrum, a fi que els companys d’aula treguin profit de les respostes que es donin. També dintre del grup o, si és el cas, directament al consultor.

(2)
Com que la feina és molta, el temps és curt i les forces limitades, s’imposa un estalvi dràstic d’energies. Per això és vital estalviar-ne qualsevol despesa inútil: fer les coses equivocadament per no haver llegit bé, o no haver entès les instruccions. És millor invertir un temps a fer-ho amb pausa i atenció. També per excessos de caràcter: nervis, desesperacions, recels o disputes amb els companys... Tot el que no sigui enfrontar la tasca com a grup, de manera positiva i cooperativa, perjudica a la llarga o a la curta. Tothom de l’aula està en el mateix vaixell. Així s’arriba a gaudir molt del treball i s’aprèn moltíssim.

Una de les coses més importants en iniciar aquesta assignatura és ser constant, no deixar passar el temps, ja que sinó la feina s’acumula en excés i és llavors quan es perden els nervis. Una altra qüestió és no quedar-se amb els dubtes, sempre s’ha de consultar allò que no tenim clar, tant al consultor com als companys a través del fòrum, amb la qual cosa al final de l’assignatura tens un bon concepte d’haver adquirit unes aptituds comunicatives i de coneixements com mai abans havies tingut. És realment gratificant arribar al final del semestre i adonar-te dels bons resultats obtinguts i, el més important, és l’experiència assolida.


(3)


___________________________________________________________________________
(1)http://st.gdefon.com/wallpapers_original/wallpapers/293324_karavella_-more_-parus_1608x1206_(www.GdeFon.ru).jpg
(2) http://www.bestgraph.com/gifs/ecole/mains/mains-19.gif

dilluns, 16 de juny del 2014

Propostes de millora (III)

Hem rebut amb agraïment i alegria les valoracions que els companys assignats han fet del nostre projecte. Tot i que sempre fa por veure’s avaluat per un altre, hem vist clar que és un privilegi que en un context de companyerisme, persones qualificades ens aportin les seves opinions i propostes de millora. Sempre és difícil saber si un ha estat realment capaç de materialitzar les intencions que el movien a fer un treball. Al final, sempre és el destinatari, mitjançant alguns representants, qui ha de dir si al missatge arriba “alt i clar” o no. Poder-ho fer de primera mà i amb tanta elegància és tot un luxe.


Hem vist amb alegria que la major part del que volíem transmetre ha superat els esculls de la materialització tecnològica i ha arribat als nostres lectors. Ens ha fet molt felices haver pogut transmetre la preocupació i amor per aquesta bella llengua que és l’occità i que tant hem anat estimant al llarg del treball en equip.



Modificarem alguns aspectes formals del treball seguint les consideracions dels nostres companys d’aula en aquells casos en què pensem que tenen raó o bé, estant quelcom opinable, veiem que no ha quedat clarament reflectida la nostra intenció.



Es tracta sobretot d’aspectes de correcció quant a la tipografia, puntuació i peus de foto i de vídeo. També d’algun dels aspectes visuals del wiki o del bloc com ara la unificació en les majúscules de les etiquetes del bloc o les etiquetes de l’índex del wiki i la ordenació de la bibliografia o del apartat anomenat “Glossari”.


Volem efectuar totes aquestes millores malgrat no tinguin repercussió en la qualificació final de l’assignatura perquè creiem en la feina ben feta i volem que la xarxa millori la seva qualitat de materials tant en el contingut com en la forma.

diumenge, 8 de juny del 2014

Planificació i gestió del projecte (III) 2ª Part

Després de moltes revisions conjuntes, opinions expressades, correccions i més correccions, hem anat passant el treball al wiki. Això ha suposat una dificultat afegida ja que és un tipus de document el processador de textos del qual no té gaire solidesa i desfà el format que se li ha configurat amb molta facilitat. Amb tot hem tingut cura de tots els detalls: les imatges, amb el seu peu corresponent indicant-ne la font; els vídeos amb un títol prou explícit i àdhuc la traducció del contingut al català en cas que no hi fos; el format; la bibliografia generada amb Zotero seguint l’estil ISO-960 que hem hagut d’afegir als existents. També la reiterada comprovació que la navegació fos correcta i que tots els enllaços funcionessin bé i s’obrissin en finestra a part.

El vídeo de presentació ens ha comportat molta feina. Volíem que els seu contingut i forma reflectíssin bé tant el tarannà i el recorregut del grup; també el contingut i esquema del treball. Hem volgut oferir als companys una gravació personal de cada membre del grup per a trencar una mica la fredor del mitjà online. Hi hem volgut participar totes en la seva confecció, de la mateixa manera que havíem fet amb tot llarg del semestre. Aquí és on han començat a sorgir problemes tècnics: gravacions que no funcionen, formats incompatibles… Hem hagut d’emprar totes les ganes i el nostre enginy a fi de resoldre de mica en mica totes les dificultats d’una manera creativa i satisfactòria. Hem fet servir programes que mai no havíem utilitzat, com ara la versió de prova de Camtasia que se’ns proposava al material de l’assignatura. D’aquesta manera hem après moltes coses noves fins a l’últim moment. Si haguéssim disposat de més temps, ho hauríem arrodonit tot molt més, però la velocitat també compta. El projecte està llest per a presentar-lo als companys de l’aula.

dimecres, 4 de juny del 2014

Actitud digital cívica (III)

Tot suma, i el tema de l’actitud digital cívica és un punt més a sumar en tot l’aprenentatge, i quin punt!

Si bé d’una banda hem après a utilitzar noves eines i amb elles hem donat llum al propi tema del projecte, de l’altra, també hem après a comunicar-nos en àmbit digital. I precisament, voldria destacar que tot plegat ha sigut molt més que un simple aprenentatge de comunicació en entorns virtuals, més enllà d’habituar-se a un tipus de comunicació asíncrona, la veritable clau en aquesta comunicació ha estat l’actitud de civisme del grup. Ha sigut impecable!
En escriure els acords grupals a l’inici del projecte vam destacar de forma rellevant la importància de la tolerància, el compromís i el respecte, però es clar, és fàcil fer plantejaments inicials mirant des de fora. Amb això vull dir que a vegades en depèn de quines situacions mai saps com reaccionaràs i potser en dies de nervis, ateses les diverses dificultats per tal que tot rutlli, una paraula posada a mal lloc o simplement interpretada de manera incorrecta, pot  fer desencadenar una tempesta. I sí, podem dir que hi ha hagut nervis, perquè allò no va, perquè això es desconfigura, perquè aquesta eina no funciona, perquè ara no em trobo bé, o perquè no tinc més hores. En fi, que ens han passat moltes coses, i aquestes alçades ja es pot dir que la cosa més bonica que ens ha passat ha estat la de entendre’ns bé, de respectar-nos i comprendre’ns.

A vegades, mentre camines cap a un destí concret et fan mal els peus i no acabes d’estar del tot còmode, però quan arribes, t’asseus i mires enrere, ets sents content perquè saps que ha valgut la pena, i és que en definitiva el viatge t’ha agradat.

(1)



(1) http://iso101.blogspot.com.es/2009/04/cami-despres-de-la-pluja.html