Si bé d’una banda hem après a utilitzar
noves eines i amb elles hem donat llum al propi tema del projecte, de l’altra,
també hem après a comunicar-nos en àmbit digital. I precisament, voldria
destacar que tot plegat ha sigut molt més que un simple aprenentatge de
comunicació en entorns virtuals, més enllà d’habituar-se a un tipus de
comunicació asíncrona, la veritable clau en aquesta comunicació ha estat
l’actitud de civisme del grup. Ha sigut impecable!
En escriure els acords grupals a l’inici
del projecte vam destacar de forma rellevant la importància de la tolerància,
el compromís i el respecte, però es clar, és fàcil fer plantejaments inicials
mirant des de fora. Amb això vull dir que a vegades en depèn de quines
situacions mai saps com reaccionaràs i potser en dies de nervis, ateses les
diverses dificultats per tal que tot rutlli, una paraula posada a mal lloc o
simplement interpretada de manera incorrecta, pot fer desencadenar una
tempesta. I sí, podem dir que hi ha hagut nervis, perquè allò no va, perquè
això es desconfigura, perquè aquesta eina no funciona, perquè ara no em trobo
bé, o perquè no tinc més hores. En fi, que ens han passat moltes coses, i
aquestes alçades ja es pot dir que la cosa més bonica que ens ha passat ha
estat la de entendre’ns bé, de respectar-nos i comprendre’ns.
A vegades, mentre camines cap a un destí concret et fan mal els peus i no acabes d’estar del tot còmode, però quan arribes, t’asseus i mires enrere, ets sents content perquè saps que ha valgut la pena, i és que en definitiva el viatge t’ha agradat.
(1)
(1) http://iso101.blogspot.com.es/2009/04/cami-despres-de-la-pluja.html
Has fet anar les paraules precises i clares, tal com ho veig jo també, però de vegades costa expressar en paraules allò que se sent. I tu les has fet anar meravellosament, amb una filosofia digna dels més grans filòsofs.
ResponEliminaFantàstic, Ariadna! M'has posat els pels de punta de l'emoció i subscric tot el que dius. Amb tot, crec que hem anat encara més enllà del respecte i la tolerància, hem arribat a l'estimació de l'amistat que tot ho potencia.
ResponEliminaNoies, no puc deixar de dir la meva. Estic emocionada amb les paraules de l'Ariadna i amb el nostre comiat, que espero només sigui un comiat "digital" temporal.
ResponElimina