rosa dels vents

rosa dels vents
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Col·laboració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Col·laboració. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de juny del 2014

Comiat

Si poguéssim definir aquest procés i el nostre projecte en poques paraules seria molt difícil. Durant tot el camí hem experimentat moltíssimes i variades impressions i sentiments, des de l’estrès fins a l’eufòria, de la ràbia al desànim. En general hem estat a l'alçada com a grup, com a companyes i, en algunes ocasions, com a amigues. No exemptes d’entrebancs i de diferències d’opinions, així com disponibilitats personals també particulars, sempre hem trobat un suport en el grup i un crit d’ànim que ens ha esperonat a continuar i deixar-ho tot per aquesta feina. La nostra carpeta de Cafeteria (que vam demanar al nostre consultor) demostra com hem creat un espai grupal distès i amè al marge de totes aquelles carpetes ocupades en els diferents continguts i objectius del projecte. Allí hi hem dipositat angoixes, preocupacions i alegries respecte a l’assignatura però també s’ha anat omplint de fragments de la nostra vida personal (aficions, activitats, problemes de salut, problemes familiars, sortides i vacances, etc.). La sensació de caliu ha estat constant.

Per altra banda ha estat difícil combinar aquesta assignatura amb d’altres però, tal com ha comentat alguna de nosaltres en algun moment, també ens ha generat una mena d’addicció a continuar avançant, a connectar-nos, a proposar i a debatre. Aquest projecte ha estat una prova personal constant respecte a la tècnica i també a la capacitat d’adaptació. Hem fet un important exercici d’autocrítica i hem après a elevar els objectius del grup per sobre de qualsevol altre. Tot plegat, una experiència molt rica per a tots els membres del grup, un gran aprenentatge humà i per suposat la confirmació que continuem estimant la llengua.

Diuen que les situacions extremes uneixen les persones, diríem que en el nostre cas les TIC han assolit el nivell de situació extrema, ens ha fet alterar els nervis, sentir-nos aclaparades, i a la vegada motivades, la feina frenètica, els problemes tècnics, els daltabaixos personals, tot aquest cúmul de coses en certa manera ens ha unit, som un equip. El més important de tot és que ens sentim orgulloses les unes de les altres i és increïble el nostre grau de confiança sense conèixer-nos personalment. El record d’aquesta etapa serà inoblidable.

Tanmateix, després de les valoracions dels nostres companys i de les nostres pròpies als seus treballs, ens hem adonat que sempre hi ha quelcom a corregir, petits detalls que s’escapen, és sabut que quatre ulls veuen més que dos, en el nostre cas n’hi ha uns quants més que ens han fet prendre consciència d'algunes coses a corregir, i està clar que no deixem la feina inacabada, dels errors se n’aprèn i de ben segur que nosaltres n’hem après molt! Per això hem afegit entrades que faltaven al blog, hem fet canvis a la wiki, hem corregit formats, errors ortogràfics, etc. i tot el que ha estat a la nostra mà fer abans d’acabar l’assignatura. No hi ha res com deixar la feina ben acabada, sempre ha estat el nostre propòsit, i el tarannà del grup és filar prim, costi el que costi, tant de bo sempre hi hagués una actitud tan bona arreu de tots els àmbits. Estudiar les TIC del grau de Llengua i Literatura Catalanes a la UOC ha estat un del millors reptes que hem aconseguit.


 Canço original: Tens un amic (Gossos, del album "La marató de TV3-2006)

diumenge, 8 de juny del 2014

Planificació i gestió del projecte (III) 2ª Part

Després de moltes revisions conjuntes, opinions expressades, correccions i més correccions, hem anat passant el treball al wiki. Això ha suposat una dificultat afegida ja que és un tipus de document el processador de textos del qual no té gaire solidesa i desfà el format que se li ha configurat amb molta facilitat. Amb tot hem tingut cura de tots els detalls: les imatges, amb el seu peu corresponent indicant-ne la font; els vídeos amb un títol prou explícit i àdhuc la traducció del contingut al català en cas que no hi fos; el format; la bibliografia generada amb Zotero seguint l’estil ISO-960 que hem hagut d’afegir als existents. També la reiterada comprovació que la navegació fos correcta i que tots els enllaços funcionessin bé i s’obrissin en finestra a part.

El vídeo de presentació ens ha comportat molta feina. Volíem que els seu contingut i forma reflectíssin bé tant el tarannà i el recorregut del grup; també el contingut i esquema del treball. Hem volgut oferir als companys una gravació personal de cada membre del grup per a trencar una mica la fredor del mitjà online. Hi hem volgut participar totes en la seva confecció, de la mateixa manera que havíem fet amb tot llarg del semestre. Aquí és on han començat a sorgir problemes tècnics: gravacions que no funcionen, formats incompatibles… Hem hagut d’emprar totes les ganes i el nostre enginy a fi de resoldre de mica en mica totes les dificultats d’una manera creativa i satisfactòria. Hem fet servir programes que mai no havíem utilitzat, com ara la versió de prova de Camtasia que se’ns proposava al material de l’assignatura. D’aquesta manera hem après moltes coses noves fins a l’últim moment. Si haguéssim disposat de més temps, ho hauríem arrodonit tot molt més, però la velocitat també compta. El projecte està llest per a presentar-lo als companys de l’aula.

diumenge, 11 de maig del 2014

Treball i comunicació en equip (II)

El projecte ja comença tenir cara i ulls, i la redacció dels continguts s’està realitzant de mica en mica, però de manera correcta. Hem decidit que cadascuna coordini el tema que té assignat però que aquest sigui desenvolupat de manera col·laborativa per tal d’anar sumant granets de sorra. Aquest mètode ens permet implicar-nos i conèixer millor cadascun dels apartats que tractem i per tant ampliar els coneixements generals que tenim a nivell individual del tema, ja que sinó en realitat, la tasca seria el resultat d’un conjunt de “talla i enganxa”. Tanmateix, val a dir que això també significa més feina perquè cal estar atentes a fer un bona gestió conjunta de tota la informació que tenim a l’abast.

(1)




La comunicació entre les roses segueix sent molt bona. Podem expressar-nos lliurement i sempre hi ha una bones recepcions per part de les altres, tant si hi ha eufòria (lliurament de la PAC 2), com si hi ha nervis o problemes extra-acadèmics que poden influir en el desenvolupament del treball. A banda d’això, cal dir que cadascuna sap estar allà on li pertoca i aquesta és precisament, penso, la clau de que tot vagi per bon camí. 


I així doncs;


Seguim caminant!

___________________________________________________________________________
(1) http://cooperasoftware.com/wp-content/uploads/2013/12/fingers_COOPERA.png