Sembla mentida, però ja encarem la recta final de l’assignatura! Hem fet molts esforços, hem treballat de valent, amb moltes ganes i molt d’amor i també hem patit força. El cert, però, és que també hem obtingut molt bons resultats tant pel què fa a qualificacions, com a la col·laboració de grup, l’aprenentatge de les competències i el bon treball resultant.
Comencen dies de molta feina en totes les assignatures i també notem el cansament de tot el curs i de la calor de l’estiu que ja es deixar sentir.
 |
| (1) |
Són moments en què correm dos riscs principals. El primer d’ells seria el de relaxar-nos en excés i adormir-nos en els llorers confiant en la bona feina feta fins ara. De vegades el que més costa és mantenir la tensió de l’esforç de manera constant al llarg de tot el camí. Fer-ho de manera ponderada, sense massa alts i baixos, però amb constància. És un dels resultats de la maduresa en els hàbits de treball, competència que també anem adquirint al llarg del grau.
Un altre perill pot resultar d’un excessiu perfeccionisme que ens dugui a l’angoixa per la nostra inclinació, ben sana, de fer sempre un camí ascendent de millora. Crec que és molt bo anar-se superant però sense perdre mai l’equilibri, la pau i, sobretot la humilitat. Com a éssers humans som limitats i no podem fer més enllà del millor, dintre de les nostres capacitats.
 |
| (2) |
GRÀCIES!!
 |
| (3) |
_________________________________________________________________________
