Humanització de la Xarxa (III)

(1)

Per acabar aquesta sèrie, parlarem d’un aspecte que moltes vegades descuidem i és, tanmateix, molt important. És tracta de definir unes prioritats també respecte a un mateix. Moltes vegades, l’anhel de fer les coses ben fetes, pot arribar a absorbir-nos de manera que no ens respectem prou a nosaltres mateixos, el nostre temps d’oci, les nostres tasques fora del món virtual, fins i tot els nostres principis més elementals. Hem de saber dir prou quan calgui.

De vegades, el millor és enemic del que és bo. No cal arribar a la perfecció absoluta ni a la productivitat màxima. És millor mantenir incòlume la humanitat amb una bona dosi de seny i humilitat.

(2)

Si treballem bé, ens plouran sol·licituds d’arreu. S’ha d’aprendre a dir no i conèixer les pròpies limitacions i les fronteres entre el que un vol fer de bon grat i el que un farà de mala gana, només per la força.

D’altres vegades se’ns proposaran coses que contravenen la nostra ètica o converses o col·loquis en tons que no ens agraden. Hem d’adquirir l’habilitat de mantenir els principis personals i no emprar el nostre temps a la xarxa en disputes, o alimentant les personalitats vampir que la freqüenten.

 L’Internet és un àmbit en què, si hom transita amb autodomini i maduresa, es pot sortir francament enriquit i feliç. Però si hom es deixa manipular o no es té clar el respecte envers un mateix, es pot acabar amargat.

(3)

_______________________________________________________________________________________

(1) https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcS-0L-kbZbtJ0wZwfjQyf79lGpTE6RvfQNgybBwFRgrMFrIch5hJg

(2) https://encrypted-tbn2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRDbeaApvqrAaH_AOKjbLMdbQE-vGDxCyW33y-P_jY5qZ4J9AVGdw

(3) https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcT_pli1u9Ff9QD3XX48dfYkmHT7pP6Ag7OdAu_9b2k9CR3hPkQf

Humanització de la Xarxa (II)

Cada cop estic més convençuda que el món virtual no és més que una imatge del que existeix en el món anomenat real. Més o menys es generen el mateix tipus d’estructures i les persones solen tenir la mateix mena d’experiències. De fet, anem deixant la nostra empremta allà on anem. Hi ha qui diu que mai es poden establir bones relacions a través de la xarxa. D’altres hi hem trobat molts i bons amics, inclús els millors que tenim i que coneixem ja en persona.

Per això trobo urgent incidir amb actituds ètiques, solidàries, amables, generoses...humanes, en definitiva, en l’Internet. El món virtual ho necessita tant com l’altre ja que el formen igualment persones.

(1)

Alguns companys de curs m’han escrit privadament per agrair-me que els hagués ajudat al fòrum malgrat no ser del seu grup. M’he quedat bocabadada! Primer, per l’agraïment del bon company i després per la mentalitat tan trista que està envaint la societat. Com no ajudar-se! És el normal. 

Em sento molt orgullosa quan veig que les meves companyes del grup la Rosa dels Vents s’hi aboquen quan es tracta de donar un cop de mà als companys de classe. Sé que ho fan de tot cor, malgrat que nosaltres també anem atrafegades. Sé que els motiva que treballen per construir un món millor en el qual creuen, com jo. La xarxa si no uneix, deixa de ser una xarxa per esdevenir més aviat una reixa o una gàbia on cadascú només viu per a ell mateix. 

Lluitem perquè la xarxa sigui cada cop més xarxa!

_____________________________________________________________________________
(1) http://www.taringa.net/posts/imagenes/16262109/Animales-dispuestos-a-echar-una-mano.html#

Humanització de la xarxa (I)

Gestació i creixement del grup i del projecte  

Es pot parlar de gestació i creixement d’un grup i d’un projecte a la xarxa, un ens inanimat?, no és una antítesi?

 Aquest raonament fàcil, és un sofisma que origina gran part de l’incivisme en el món virtual. S’han fet nombrosos intents de redactar normes de correcte comportament, netiquette. Però de poc serveix una actitud únicament punitiva si no es té molt en compte que darrera cada element virtual hi ha una persona.

(1)

  De bon principi totes les components del grup teníem clar que abans que res érem éssers humans, amb el que això comporta d’avantatges (evidents) i inconvenients (som contingents i fal·libles). Ho vam manifestar així al debat de classe sobre diversos aspectes del treball grupal que estàvem a punt d’iniciar. La sintonia en aquest punt va ser el detonant d’una sèrie de contactes posteriors que van conduir al naixement de la Rosa dels Vents. Totes teníem clar que el nostre camí comportava un compromís amb el grup.

  Les noves tecnologies posen al nostre abast instruments molt útils, però cal conservar l’escala de valors. Treballar en grup hi ajuda molt. Tots els components són més importants que l’èxit material de les diverses etapes.

  Per a poder tenir, per sobre de tot, una relació humana i una seguretat que totes anàvem a una i ningú no quedava enrere o amb problemes, vam proposar al consultor la creació d’una cafeteria virtual per a poder comunicar-nos quotidianament, ni que fos una miqueta. Va ser un gran encert.

"l'ús d'un instrument savi no ha fet de tu un simple tècnic (...)"
(Terre des hommes, Antoine de Saint -Exupéry)      (2)

  Per això, malgrat que en algun moment podria haver semblat que hem fet un pas enrere quant a l’eficiència, és molt al contrari. Hem tingut molts entrebancs inesperats però mai no hem deixat d’avançar com a grup i aprofitar allò de bo que té el fet de ser humà: la creativitat, la flexibilitat i l’amor.

_______________________________________________________________________
(1) http://www.bestgraph.com/gifs/ecole/mains/mains-21.gif
(2)https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images